La construcció consumeix el 50% dels nostres recursos naturals i el 60% dels residus mundials, d’aquí radica la importància de fer un ús intel·ligent dels materials i de l’energia emprada en la seva fabricació.
En el 1970, el dissenyador industrial Dieter Rams proposa un decàleg per fonamentar «el bon disseny» de béns i productes, a partir de conceptes com: la innovació, la utilitat i practicitat, l’estètica, la comprensibilitat, l’honestedat, la discreció, la cura i la precisió, l’essencialitat, la consideració de tot el cicle de vida i el respecte al medi ambient.
En 1990 l’Enginyer de processos Michael Braungart i l’Arquitecte William McDonough en el seu llibre Cradle to Cradle, parlen de quatre principis: Utilitzar materials innocus, saludables pel medi ambient. Incloure en el disseny la reutilització del material, per entrar en el cicle biològic (tornar a terra) o el cicle tècnic (tornar a la indústria). L’ús de l’aigua ha de ser eficient, per a la producció ha de ser de bona qualitat i ha de tornar en bones condicions. El disseny d’un projecte, ha d’incloure paràmetres socials. En l’any 2000 surt el concepte d’eco-eficiència, fer servir materials amables amb la naturalesa i convertir les deixalles en aliment.
El disseny ha de treballar cada vegada més dins de l’economia circular, creant productes de consum, de béns i servei sostenibles i socialment responsables, potenciant una economia reparadora i regenerativa.
L’Ecodisseny té en compte els aspectes ambientals i aporta avantatges socioeconòmics afegits per a la competitivitat de les empreses i per a la creació de llocs de treball innovadors i de qualitat. Això ens permetrà reduir la petjada ecològica i de carboni i anar cap a un model d’economia circular beneficiós per a tots.